Ja fa anys que vaig conèixer a la Grete, era una noia alemanya i violinista, just havia acabat un contracte per una gira europea amb l’orquestra del James Last. La majoria de persones que es dediquen a l’execució artística, músics, tècnics de cinema, actors, arquitectes, se’ls contracta per formar equip en un projecte i un cop acabat, quatre petons, comiat, cap a casa i fins un altre.
La Grete, havia vingut a descansar uns dies a Calella, doncs aquestes feines son molt exigents i encara que no ho sembli, desgasten i cansen molt: assajos, viatges, canvi d’hotels, llargues esperes, shows a la televisió, auditoris, convivència amb prop de 70 o 80 persones (corda, metall, percussió, cor, tècnics de so), avui son formacions que difícilment es veuen, mouen massa persones i això ja no hi ha qui ho pagui.
Si avui m’ha vingut aquest record al cap, ha sigut pensant en el Fiscal General del Estado. Admeto que els processos i giragonses de la ment humana, fent associacions d’idees, son sorprenents i estranys, el més probable és que aquest fenomen es degui a la matemàtica quàntica i a la quarta dimensió, però ara com ara encara no s’ha descobert, així que de moment ho deixarem com una qüestió de l’atzar.
Anant a lo del Fiscal. Sobre el President Mas li van dir Hay que empapelar a este tío. Busca como, i els empaperadors s’hi van posar de valent, sense por, ni vergonya a regirar lleis lletra per lletra, a crear delictes allà on no s’hi veien. Es va fer una labor tan treballada, amb una visió tan microscòpica, que es va perdre de vista la perspectiva i el sentit comú, tal com aquell genetista que fixat en els nucleòtids, no s’adonava que entre les mans hi tenia un cos humà viu.
Aquestes maneres, vistes pel ciutadà corrent, fan que ens quedin els ulls com taronges al veure com es perverteixen les coses i és normal que ens preguntem per l’ètica. És d’aquest tipus de gent dels que ens n’hem de fiar? Convertir la Justícia en una vendetta o en un “ahora verás!”, no dona massa bones sensacions. És xocant que els jutges arrisquin la seva credibilitat i prestigi en assumptes tan polititzats i no tornin els papers amb una amonestació. En el futbol, si un jugador simula una falta, l’àrbitre li mostra targeta groga i si és la segona, el fot fora.
De tots maneres, per recuperar la confiança en les Institucions i treure’ns de qualsevol dubte, el President Rajoy va dir, en el to ferm que el caracteritza, que el Govern no havia pressionat al Fiscal.- y si no, pregúntenle a Fiscal General, que és el que dèiem quan érem nanos per donar veracitat a una trola, però això és un altre cosa i El President no ens enganyaria, oi? I no diguem ja el Fiscal General.
No obstant, val a dir que les actituds perverses no haurien de ser admissibles enlloc i molt menys en les activitats humanístiques: Justícia, Medicina, Religió, Ensenyament, que socialment es justifiquen com actors compensadors de desequilibris i febleses, son els pilars basics que aguanten la civilització.
Darrerament, el fracàs dels polítics, ens ha fet veure amb tot luxe d’opinions i detalls, com n’és de manipulable la Justícia, amb jocs de paraules, terminis, dates, abusos de prerrogatives… tot un mostrari de tripijocs per veure qui és el més pillo, ah! però… la Justícia va d’això? Val més que ens espavilem doncs, perquè no és el que ens pensàvem.
De tota manera, estàvem amb la Grete. L’acompanya a Calella i per Montgat ens va aturar la Guardia Civil (llavors encara no hi havia Mossos).
.-Tendré que sancionarle, este coche tendría que haber pasado la ITV. (la cosa de les ITV funcionava per terminacions de matricula)
.- Se equivoca, lo miré hace poco y no me toca hasta junio.
.- No. El plazo ya ha pasado.
.- Oiga, consúltelo en el listado de matriculas i verá (existia un llistat oficial que era on jo ho havia mirat) i estranyament em va fer cas.
.- Oiga! ¿Pues sabe que tiene usted razón?
.-Ummm!
.- Bueno mire, le voy a poner la multa por no llevar el seguro.
.- Pero hombre! Claro que llevo el seguro. Mire.
.- No se preocupe, vaya con el seguro a la Campana (Central de Trànsit) y le quitarán la multa i no tendrá que pagar nada.
.- ???!!! y eso ¿por qué?
Mentre anava escrivint la multa, anava somrient donant copets de cap, suposo que per la meva perplexitat, però ja se sap, com l’autoritat mai s’equivoca…endavant! S’ha de reconèixer que era un tipus simpaticot, dels que sabia com fer entrar un clau per la cabota amb desimboltura.- ¡Que gracia me ha hecho usted!. Tome!, ¿la quiere firmar? No es obligatorio.
.- Coño No! Jo insistia, no entiendo por qué
.- Si no hay delito se busca, que pa eso hay tantas leyes. I així va anar i pel que sembla, així segueix.
Segur que el guardia civil, havía sentit la frase del Groucho Marx:
«Estos son mis principios. Si no le gustan, tengo otros»
Quina poca vergonya de guàrdia Civil i de Fiscal General. Amb aquests elements no podrem sortir mai del paper victimista. Qui podia pensar que tirarien endavant una querella!!!
¡Triste época la nuestra! Es más fácil desintegrar un átomo que un prejuicio.
Això no ho va dir el Groucho Marx, va ser l’Enstein.
¡ Qué verguenza ! Ahora no se me ocurre ninguna cita (para seguir la pauta de los comentarios anteriores) pero seguro que la ncuentro ….
¡¡ Felices fiestas Jordi !!
Pues yo sí, es de Apuleyo: Uno a uno somos mortales, juntos somos eternos.
No crec que la conegui el Junqueres. Quina nova oportunitat perduda!
Tens tota la raó veient el que es veu, la no-separació de poders a Espanya ; la deslleialtat de les estructures espanyoles (TC, TS, Fiscalia,Consell d’Estat) com a àrbitres imparcials ; la falta d’infraestructures ; el dèficit fiscal ; el no suport al català al Parlament Europeu, la manca de llibertat de vot, les falses acussacions de corrupció a Catalunya, etcètera. Menys mal que ja no tenim la guàrdia civil controlant les nostres vides. Llibertat i indepèndencia! Fora una Constitució impossada per la força.
Au va!, Samarra, no em diguis que t’has excitat per una querella de pa sucat amb oli, que no anirà enlloc; be, aquest “no anirà enlloc” ja es veurà, però surti el que surti d’aquest bunyol, pot petar com un “desperta ferro!!” o un “bon cop de falç!!”.
A mi em sembla que tot això són focs artificials, jocs de mans, “puro teatro”, fum, fum, fum…, que ja se sap que, com deïa el poeta, “el fum embruta allò que el foc no crema” (“Epístola” de Joanquim Maria Bartrina, 1876).
No fa pas massa parlaves d’una antiga amiga teva astròloga i de les Eres de Piscis i d’Aquari…, collonades, Samarra; en realitat som a l’Era de la Prestidigitació i de la Martingala; rodejats de pallassos, saltimbanquis i funambulistes, vivim dintre d’un circ on el “más difícil todavía” sempre és possible i en aquest mon de l’Il.lusionisme hi ha il.lusionats i hi ha il.lusos. “Ens foten la cartera” i aplaudim…
Si t’ho mires fredament, als Torres Dulce, Rajoys, Condes Pumpidos, Sapateros, Asnars, Felipes, Guerras (Santo patrón de los descamisados), Margallos, Monagos, Marhuendas, etc., etc. (i dels d’aquí també en podriem anomenar uns quants), se’ls hi hauria de fer un monument a la Pica d’Estats o al Puigmal, per la seva gran contribució a la causa independentista de Catalunya. O no? Han fotut més feina aquesta genteta en “quatre dies”, que els sobiranistes de tota la vida en 300 anys.
Una altra Espanya, era possible? I no em refereixo a terceres vies ni collonades per l’estil. Res no hauria d’esser impossible, però en gran part, la permanent obstinació d’alguns en imposar un model d’Estat i la custòdia del Poder quasi absolut ens ha portat a la situació política actual.
Això queda palès i molt ben explicat en dos articles, un d’ells del 6 d’octubre de 2012, de’n Jordi Graupera a La Vanguardia i l’altre del 26 de maig d’enguany de’n Borja de Riquer, també a La Vanguardia:
http://www.radical.es/info/3211/por-el-bien-de-espana-jordi-graupera
http://www.caffereggio.net/2014/05/26/madrid-es-el-problema-de-borja-de-riquer-en-la-vanguardia/
Segurament hi ha arguments molt seriosos i respectables per oposar-se a l’independència de Catalunya, però és molt difícil qüestionar i posar en dubte la realitat que descriuen en Graupera i en Borja de Riquer en els dos articles esmentats.
Em costa escriure, Samarra, i tenia rao en Quadras quan deïa que “els temps han canviat i no estem per discursos”
Jo li vull agraïr al Quadras el seu comentari de l’octubre amb una molt oportuna referència al Leviatan i al Contracte Social, tan d’actualitat en les relacions humanes on l’home és un llop per l’home des de sempre.
Mentre tant, els polítics d’aquí, els nostres, van jugant partides de pòquer i d’escacs; no es refien uns dels altres i és normal perquè ideològicament s’assemblen com un ou a una castanya…, ai mare!, el que ens espera. També hi han tripijocs i molta prestidigitació.
Les eleccions, però, confio que ens treguin d’alguns dubtes i que no emboliquin més la troca.
I per acabar, a tots els que heu tingut un somni d’esperança, us convido a recitar l’última estrofa d’un poema patriòtic (“Pobra Pàtria”) de’n Frances Matheu (fa més de 100 anys) que diu:
Oh, vindrà!, vindrà el dia
Que es desperti qui dormia
I els més sords hi sentiran.
Ah, llavors tothom alhora!
Quin esclat de via fora!
Fins los morts en sonar l’hora
De les tombes s’alçaran!!
Beguem, beguem
Que no ha arribat l’hora encara.
Beguem, beguem
Que ja prou la sentirem!!
Ja era hora, Trobava a faltar el comentari de l’amic Joan Carles. Sempre ben documentat y assenyat; pero també sempre un xic desesperançat.
Agraeixo les seves referències a comentaris meus que jo ja he oblidat. Perquè tot es fum.
Sempre recordo allò de Lucas de Clapiers: «A desesperança é mais enganosa que a esperança. »
Se a desesperança cercar-se de nós, vamos lembrar o amigo dos céus: “Meu fardo é leve e meu julgo é suave”.
I com que no em vull fer pessat i jo si que hi crec que una altra Espanya (i una altra Catalunya) és possible, us deixo amb els primers versos de l’Aribau, que per això li hem dedicat un carrer. Adéu siau turrons i neules i xampanys…
Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals que allí en la pàtria mia
dels núvols e del cel de lluny vos distingia
per lo repòs etern, per lo color més blau.
Adéu tu, vell Montseny, que, des ton alt palau,
com guarda vigilant, cobert de boira e neu,
guaites per un forat la tomba del jueu
e almig del mar immens la mallorquina nau.
Veig que ara us a donat per viure de comentaris d’altra gent.
A veure que us sembla aquest.
http://www.glayiu.org/es-todavia-posible-una-espana.html
A mi em sembla una visió d’un extern que intenta explicar-se de bona fe el que passa a Catalunya i recórrer als tòpics que, com a molt, podrien considerar-se útils per la detonació, però no és el gruix del sentir català.
Avui el català es planteja ¿què te Espanya que no tingui Catalunya? i
Catalunya no te com a necessari aguantar perseverantment mocs i humiliacions despectives, a canvi de res.
A hores d’ara Espanya té el que té i a més el que té Catalunya.
Però no ens hem d’amoinar. Som a tocar del Nadal i tenim el petit Nicolas que ens anima la festa, amb permís dels Pujol. Així que jo també acabaré amb un poema. Frohe Weichnachten Frau Merkel:
Ach du lieber Nikolau
Komm ganz schnell in unser Haus
Hab so viel on doch gedacht
Hast mir doch vas mitgebracht?
Suspended Blogs
Your blog has been found to be in breach of our Terms of Service, it will be suspended.
In your case, we disable posting on the blog and add a warning note in your dashboard that will provide a link that you can use to contact us regarding this issue.
We contact you to request that the offending content of Joan Carles be modified or removed.
If you feel that your blog follows our community guidelines and has been suspended in error, please contact us via the link on your Dashboard or by using the form below. We will review the suspension and either remove it, or provide an appropriate explanation that your blog was found to have violated our Terms of Service.
Your blog jordisamarra.com has been suspended for violating our terms, its domain/URL (i.e.: “example.wordpress.com”) and content will not be returned.
We take our Terms of Service very seriously and act on each and every feedback we receive in order to investigate potential breaches. Since we want WordPress.com to be a pleasant and safe environment for all of our valued users, our terms are enforced on a daily basis.
Contact form for suspended blogs.
Note: Please use this form to contact us about your own blog only. For privacy reasons, we are not able to respond to or consider messages regarding blogs sent by third parties.
Name(required)
Email(required)
Website(required)
Comment(required)
Accepto la broma dels Sants Innocents.
El bromista, no s’ha adonat que aquest blog no és wordpress, és .com, però te gracia, sembla veraç.
J.S.